Sopar de Nadal en plè mes de maig

Sí, ja sé que el títol impacta, però no us penseu que els danesos arriben a aquest extrem nadalenc normalment. Si bé és cert que tenen una especial devoció pel Nadal, la qual no he tingut ocasió de patir gaire en la meva estada, és cert que és un fet del tot incongruent, perquè ells mateixos es declaren com un país molt poc religiós. Sigui com sigui, tot i que el llarg període de sopars de Nadal que els permet reunir-se amb tots i cadascun dels seus amics i parents ha acabat fa temps, avui pel dinner club el Nicholas ha cuinat el típic àpat nadalenc danès.

El Nicholas és un dels veïns amb els que comparteixo cuina, classificat en el grup dels iogurins per ser nascut després dels 90, com aproximadament la meitat dels components. No obstant, és un xicot prou viscut, doncs em va explicar que ja durant la secundària se'n va anar d'intercanvi a Tailàndia (lo típic que fem tots) per un any, i després d'acabar el batxillerat va prendre's un any per fer el servei militar i treballar. El servei militar és opcional aquí, però els paguen bé i pel que em va dir és com estar de campaments, així que s'entén l'elecció. És molt típic aquí no començar la universitat tant bon punt acabes el batxillerat, el normal és prendre's un temps per treballar i començar quan hagis decidit què vols fer realment. Com que els paguen per estudiar (uns 700 euros al mes) és normal que no tinguin pressa per començar i acabar la carrera quan abans millor i així tenir ingressos, perquè amb això i alguna feineta extra ja viuen prou bé la vida d'estudiant.

L'àpat, doncs, ha consistit en un llom de porc al forn amb verdures també al forn, acompanyat de col vermella i salsa marró (traducció literal). Aquí teniu una foto de la pinta que fa:

Les verdures eren remolatxa, pastanaga i un tercer component blanc que, tot i la traducció del google danès-català, no he aconseguit entendre. Crec que simplement no existeix per nosaltres. De totes maneres, totes eren arrels, motiu pel qual en realitat en danès les anomenen "fruites d'arrel", aproximadament. Per altra banda, la salsa marró, està feta de mantega, farina, aigua i l'oli que deixa anar el porc mentre es cou al forn, que es recull amb una safata que es col·loca a sota. No sé si us imagineu la pinta que fa aquesta barreja, però de marró en té poc, i així ho he apuntat mentre l'elaboraven. El "secret" és que s'afegeix colorant marró (kulør) a la salsa perquè sigui realment marró... Humor danès? No ho sé, com a explicació, suposen que en temps passats en comptes de porc es cuinava algun altre animal que realment produïa una salsa d'aquest color... qui sap!

Tampoc vull fer mofa de les tradicions daneses, doncs més tard he intentat explicar la tradició del tortell de reis en què hi ha un rei i una fava amagada; lògicament, m'han preguntat per què una fava, i jo no en tenia ni idea... així que tampoc estem per criticar les seves tradicions insensates!

Després d'aquest fantàstic apunt sobre aquest petit país, com si el temps no hagués passat, us faré un resum molt resumit del que he fet des de l'últim post des de Berlín: tornar de Berlín, treballar, sortir una mica, anar a Estocolm en autobús, assistir al Seabattle (creuer Estocolm-Talinn plè d'estudiants erasmus de tot escandinàvia), tornar d'Estocolm en bus, treballar força, sortir una mica, agafar un vol a Amsterdam per celebrar l'aniversari del Quim com cal, tornar, i seguir teballant! Ah sí, i mentrestant, intentar decidir la gran qüestió in-decidible: em quedo 2 anys a estudiar el màster d'acústica de la DTU o torno a Barcelona per 1 any a fer el màster de tecnologies del so i de la música de la Pompeu? Ja m'ajudareu perquè no en tinc ni idea...

A gaudir de la primavera!!