Quants dies sense actualitzar! Aprofito per fer-ho avui, des de ple centre de Berlin, mentre a fora fa un dia de pluja i el Quim està treballant. M'he quedat al piset descansant per estar a tope per visitar aquesta tarda! Bé, la idea era treballar, però aquí em teniu...
Fa dies que volia actualitzar, per explicar-vos un event curiós que va tenir lloc el dia 20 de març, dia de l'equinocci. Pel que sembla, al meu bloc de la residència (el bloc està format per dos pisos, cadascun amb una cuina que comparteixen 12 persones) és una tradició des de fa molts anys celebrar aquesta data en concret. Per fer-ho, la tradició dicta que aquest dia assenyalat cal llevar-se quan surt el sol i esmorzar a fora el carrer en comunitat. A més a més, no es tracta d'un esmorzar qualsevol, sinó que cal menjar panets i "cinnamon rolls" (o cargols de canyella) que hauran fet prèviament els nous inquilins de cada cuina. A la meva cuina ens tocava fer els cinnamon rolls, així que juntament amb la Marie i el Nicolas, que són nous d'aquest semestre com jo, ens vam posar a cuinar-los dilluns a la tarda. Van quedar amb prou bona pinta! Dimarts, dia 20, em vaig despertar a les 6 del matí amb una agradable música de Rammstein sonant a tot volum a la cuina, juntament amb els cops a la porta del meu veí heavy que es va prendre la molèstia de despertar-nos a tots. Després, una altra agradable sorpresa, estava plovent! Tot i això, una tradició és una tradició, i armats amb bosses de plàstic per seure-hi a sobre, ens vam dirigir a baix per esmorzar sota la pluja! Aquesta és la pinta que feia la morning-party:
A més a més, és típic beure uns xupitos d'un alcohol d'herbes, que per decomptat no agraden a ningú, però s'han de beure perquè és tradició. El heavy se'ls fotia com l'aigua, evidentment, però jo a aquelles hores del matí en vaig tenir prou amb una degustació fugaç. Per rematar la festa, la tradició també diu que cal llençar panets o cinnamon rolls als altres residents que es lleven d'hora per anar a la uni, així que cap a les 7, quan va començar a passar gent, van començar a tirar pans a fer punteria. Bastant divertit. Sort que la gent s'ho va prendre bé, perquè realment que et tirin menjar a les 7 del matí no deu fer ni punyetera gràcia. Així és com va quedar el pàrking després de la intervenció:
Després d'aquest fet tradicional, en ve un altre. Aquesta vegada a la uni, i malhauradament no portava la càmera en aquell moment. Cada any es fa un sopar de gala a la DTU, amb professors i alumnes i algunes personalitats, fins i tot ve algú de la família real, els rumors diuen que a vegades és la reina! Doncs bé, aconseguir una entrada pel sopar no és fàcil, ja que són limitades i s'acaben molt aviat. Per això, els alumnes es dediquen a fer cua tota la nit abans de que comenci la venda! Així, dimecres passat no era estrany caminar pel passadís de l'edifici principal de la universitat (on hi ha la biblioteca, la secretaria, la llibreria...) i que estigués plè a banda i banda d'estudiants amb un bon parapetu montat. Qui menys, tenia una taula, unes cadires i algun matalàs inflable, però els grups més ben preparats venien equipats amb ordinadors, teles, pantalles planes (per jugar) i fins i tot projectors!! Tendes de campanya fins i tot. Molt impressionant, dimecres a la nit l'ambient era totalment festiu, la cervesa i els jocs corrien per tot arreu, i els estudiants estaven disposats a convertir la llarga nit de cua en una festa com déu mana! No em vaig pas quedar fins al final, només una estona per viure l'ambient, però va ser realment curiós!
Per la resta, segueixo treballant amb el projecte i mirant d'avançar, que no és fàcil. Cada dia els danesos de la resi em parlen una mica més en anglès, i m'hi vaig sentint més a gust! Mentrestant, intento decidir què faré amb el meu futur, diguem-ne aquest estiu, diguem-ne l'any que ve, ara que m'han dit que m'accepten al màster de la DTU... em quedo o no em quedo? Aquesta és la qüestió!
Bé, no em puc allargar més perquè Berlin m'espera perquè la visiti a fons :) en breus explicaré com ha anat tot per aquí!! Per acabar us deixo una foto de la meva tassa de Brüel, que cada dia em proporciona els cafès que em permeten fer el projecte.
