Una mica més danesa!

Nens en màniga curta per primer cop des de... Setembre?

Bona nit a la vila del pingüí! Són les 22:46 i només fa cosa d'un quart d'hora que s'ha fet de nit. Fa una horeta em trobava fent una passejada pel bosc a plena llum del dia, gaudint del paisatge i de la bona temperatura, del plaer de passejar a la posta de sol amb només una samarreta i un jerseiet prim, tot un luxe que cal gaudir a cada minut ja que diuen que per aquí això no és gens normal, i segurament no trigarà a canviar.

El més sorprenent de tot, no és pas l'hora en què es pon el sol, sinó l'hora que surt. Et pots despertar sobresaltat a mitja nit pensant que t'has adormit perquè entra una llum a l'habitació que sembla Lloret, però... mires el despertador, i són les 5 del matí! Voilà! Queden més de dues hores de son! Bé, això no és que pugui passar, és que em passa cada dia. O ideo algun nou sistema per tapar la finestra, o implanto directament el tradicional sistema de les persianes als països nòrdics, contra la seva voluntat.

Bosquet tornant cap a casa

Però no em vull queixar, m'agrada el sol i odio tant la pluja que en el fons m'està bé veure'l tantes hores. Últimament no puc deixar de sortir al carrer, qualsevol excusa és bona per agafar la bici i donar una bona volta per algun indret desconegut fins ara, i que adquireix un encant especial sota aquesta lluentor. M'agrada que sigui tot verd, i com llueixen les fulles i les flors sota el sol. I m'agrada el mar, m'agrada veure el mar, i aquí tinc la sort de tenir-lo a 10 minuts de casa. No puc deixar de penjar alguna foto de les que vaig tirar aquest diumenge, el primer dia de sol i calor (dissabte anava en jaqueta d'hivern, i diumenge en tirants, wtf?) en el que em vaig sentir obligada a acostar-me a la platja i gaudir de l'ambient estiuenc que s'hi respirava.

Bici, motxilla i sonòmetre!

Però perquè no us penseu que estic aquí de campo i playa prenent el solet tot el dia, us deixo una foto dels meus companys de viatge. Sí, vaig acabar a la platja, però passant primer per algunes agradables vies de tren i autopistes per gravar mostres de soroll de trànsit pel meu projecte. Tot molt relaxant també! Almenys sembla que n'obtinc bons resultats i el projecte va pel bon camí. Ahir vaig fer una petita presentació sobre el projecte amb alguns professors, phds i estudiants del master a la DTU. Estava bastant nerviosa perquè només coneixia el meu supervisor dels assistents (sí, el que vaig penjar una foto a una de les primeres entrades, el hippie gurú de l'acústica) i no sabia quina mena de preguntes em farien o si ho trobarien tot molt trivial, però van semblar interessats i em van fer algunes preguntes amb contingut que demostraven que m'havien escoltat, i el supervisor estava content de com va sortir! Això sempre apuja els ànims, i ara a no perdre el ritme.

És increïble com m'enrollo per explicar només un dia, potser sí que hauria d'actualitzar més sovint! Em deixo tantes coses per dir-vos! 

Ah per acabar, l'explicació del títol de l'entrada: he aprovat l'examen de danès! Això vol dir que tinc el nivell 1, que pràcticament és res, però jo contenta! Bona nit!

Primavera!

Per fi, avui hem aprofitat un dia primaveral com cal per agafar les bicicletes i voltar Copenhagen! Dic un dia com cal perquè feia un bon sol i no plovia, però la màxima era de 15º, de manera que fins i tot he anat en tirants una estona però la major part de temps encara duia la jaqueta d'hivern... així és Escandinàvia!
Com ja sabeu, visc un pèl lluny de la ciutat, de manera que tenia moltes ganes d'anar-hi (de dia) i veure com ha canviat respecte a l'hivern. Suposo que recordareu alguna foto que vaig penjar ara fa uns mesos, o sigui que també podeu veure la diferència vosaltres mateixos!
Primer hem visitat Rosensborg Slot, un palau que està en plè centre però que per alguna raó desconeguda encara no havia vist. Hem preferit gaudir dels jardins i del sol en comptes de veure'l per dins, el dia s'ho mereixia!
Per no variar, als jardins hi hem trobat una estàtua de Hans Christien Andersen, probablement el danès més famós de la història.

Després ens hem dirigit al jardí botànic de la ciutat, on hem gaudit d'una nova passejada a l'aire lliure observant plantes de tota mena i, sobretot, les flors que s'obren arreu en aquesta època de l'any. Però sens dubte el punt clau ha sigut quan hem decidit fer ús dels diners estalviats de l'entrada del castell per fer el primer gelat de l'any!!!! Ja que tots els danesos anaven pel carrer menjant-ne, hem acabat caient en la temptació, i tot i que fos amb la jaqueta posada hem sentit la sensació d'estiu una mica més a prop. Tot és posar-se a imaginar...

Per rematar el dia, hem anat a passejar pel que crèiem que era un canal, però ara que ho he mirat al google maps, he descobert que són un conjunt de llacs artificials! Perquè no desemboquen al mar, ni en cap altre canal: tenen un principi i un final, com podeu observar aquí: http://g.co/maps/wxnrc. Søerne vol dir "els llacs", en danès. És molt típic pels joves danesos passar la tarda asseguts al pont de Dronning Louise, on comença el carrer Norrebrogade, prenent el solet amb una cerveseta a la mà. Aquesta és una vista del pont des de lluny, i els cignes que ocupen el llac.

Recórrer els carrers en bicicleta és una experiència diferent que m'agrada molt. La setmana passada ho vaig experimentar a Àmsterdam on vam llogar un parell de bicis per fer turisme, i em va agradar tant, que aquest cap de setmana no he pogut esperar a fer-ho aquí! És cert que el camí cap a la uni és ben bonic, doncs travessa un bosc esplèndid i un riu abans d'arribar a la civilització, però no té res a veure amb moure's pels carrers plens d'altres bicicletaires i sentir el bullici de la ciutat al teu voltant, a tocar. Definitivament ho faré més sovint!

Sopar de Nadal en plè mes de maig

Sí, ja sé que el títol impacta, però no us penseu que els danesos arriben a aquest extrem nadalenc normalment. Si bé és cert que tenen una especial devoció pel Nadal, la qual no he tingut ocasió de patir gaire en la meva estada, és cert que és un fet del tot incongruent, perquè ells mateixos es declaren com un país molt poc religiós. Sigui com sigui, tot i que el llarg període de sopars de Nadal que els permet reunir-se amb tots i cadascun dels seus amics i parents ha acabat fa temps, avui pel dinner club el Nicholas ha cuinat el típic àpat nadalenc danès.

El Nicholas és un dels veïns amb els que comparteixo cuina, classificat en el grup dels iogurins per ser nascut després dels 90, com aproximadament la meitat dels components. No obstant, és un xicot prou viscut, doncs em va explicar que ja durant la secundària se'n va anar d'intercanvi a Tailàndia (lo típic que fem tots) per un any, i després d'acabar el batxillerat va prendre's un any per fer el servei militar i treballar. El servei militar és opcional aquí, però els paguen bé i pel que em va dir és com estar de campaments, així que s'entén l'elecció. És molt típic aquí no començar la universitat tant bon punt acabes el batxillerat, el normal és prendre's un temps per treballar i començar quan hagis decidit què vols fer realment. Com que els paguen per estudiar (uns 700 euros al mes) és normal que no tinguin pressa per començar i acabar la carrera quan abans millor i així tenir ingressos, perquè amb això i alguna feineta extra ja viuen prou bé la vida d'estudiant.

L'àpat, doncs, ha consistit en un llom de porc al forn amb verdures també al forn, acompanyat de col vermella i salsa marró (traducció literal). Aquí teniu una foto de la pinta que fa:

Les verdures eren remolatxa, pastanaga i un tercer component blanc que, tot i la traducció del google danès-català, no he aconseguit entendre. Crec que simplement no existeix per nosaltres. De totes maneres, totes eren arrels, motiu pel qual en realitat en danès les anomenen "fruites d'arrel", aproximadament. Per altra banda, la salsa marró, està feta de mantega, farina, aigua i l'oli que deixa anar el porc mentre es cou al forn, que es recull amb una safata que es col·loca a sota. No sé si us imagineu la pinta que fa aquesta barreja, però de marró en té poc, i així ho he apuntat mentre l'elaboraven. El "secret" és que s'afegeix colorant marró (kulør) a la salsa perquè sigui realment marró... Humor danès? No ho sé, com a explicació, suposen que en temps passats en comptes de porc es cuinava algun altre animal que realment produïa una salsa d'aquest color... qui sap!

Tampoc vull fer mofa de les tradicions daneses, doncs més tard he intentat explicar la tradició del tortell de reis en què hi ha un rei i una fava amagada; lògicament, m'han preguntat per què una fava, i jo no en tenia ni idea... així que tampoc estem per criticar les seves tradicions insensates!

Després d'aquest fantàstic apunt sobre aquest petit país, com si el temps no hagués passat, us faré un resum molt resumit del que he fet des de l'últim post des de Berlín: tornar de Berlín, treballar, sortir una mica, anar a Estocolm en autobús, assistir al Seabattle (creuer Estocolm-Talinn plè d'estudiants erasmus de tot escandinàvia), tornar d'Estocolm en bus, treballar força, sortir una mica, agafar un vol a Amsterdam per celebrar l'aniversari del Quim com cal, tornar, i seguir teballant! Ah sí, i mentrestant, intentar decidir la gran qüestió in-decidible: em quedo 2 anys a estudiar el màster d'acústica de la DTU o torno a Barcelona per 1 any a fer el màster de tecnologies del so i de la música de la Pompeu? Ja m'ajudareu perquè no en tinc ni idea...

A gaudir de la primavera!!