Bé, això és el que vaig escriure ahir a la nit mentre no tenia internet...

Dia 1:
Després d'un dia mogut, ja sóc a la meva nova habitació.
Avui m'he llevat a Sant Sadurní d'Anoia i me'n vaig a dormir a Naerum, que ni els copenhagencs saben on és.
Però comencem pel començament!
Me llevat completament cagada, no volia marxar, em volia quedar a caseta!! Quina por, no saber com anirà, on aniràs a parar, i sobretot, saber que serà per 6 mesos... i tu SOLA! :S però bé, he tingut 3 hores de vol per relaxar-me i anar assumint que ja no s'hi podia fer res. En arribar a l'aeroport, amb una mica de retard, eren gairebé les 2. Havia quedat amb uns xicots de Singapur que havia conegut pel facebook k ens trobaríem allà per anar junts cap a la DTU a buscar les claus. He fet temps recollint les maletes, menjant-me un bon entrepà de truita de la mama i connectant-me a la wifi de l'aeroport. No tenia massa clar com els trobaria en un aeroport tan gran, però finalment els he esperat a la recollida de maletes i allà han vingut i els he reconegut! bingooo!
En aquest punt he començat a comprobar que el pes del meu equipatge (35kg facturats  + 8kg de mà) no era tan negligible com havia previst gràcies a les 4 rodes de la meva maleta nova. I el d'ells 2 no es quedava enrere! Per dins l'aeroport tot ha anat bé: en sortir per la porta hi havia voluntaris de la DTU que ens feien de "guides", o sigui, ens han fet comprar una t10 en una màquina i ens han posat dins d'un metro que ens duria fins a Norrebro, on ens esperaven altres "guides". Tant els voluntaris com els nois de Singapur m'han caigut molt bé :) però ells dos tenien més sort que jo, tenien habitació al Campus Village... és a dir, una resi feta de mòduls prefabricats que està dins de la uni, plena d'erasmus i festes everywhere. Enfi, almenys ja tinc contactes a dins.
En arribar amb el metro allà, un altre voluntari ens ha acompanyat fins un autobús. En sortir al carrer les irregularitats del terra han començat a fer difícil la circulació dels meus 35kg sobre 4 rodes. Però bé, tenia un fantàstic voluntari per ajudar-me. I hem baixat a la parada de la DTU. Anàvem tots tres carregats fins dalt de tot i... han aparegut unes escales! Visca!! Hem hagut de fer 3 viatges i m'han pujat ells una maleta perquè jo... hauria trigat 3/4 d'hora i hauria arribat amb una vèrtebra menys :S
De camí cap a l'entrada de la DTU un erasmus de polònia ens ha trobat i ens ha acompanyat. Estava molt content perquè havia acabat els examens i es volia buscar una feina aquí per quedar-se més temps. S'hi deu estar bé doncs!! Ens ha acompanyat fins a l'accommodation office i ha insistit que haviem d'anar al friday bars o algo així, que és que tots els bars del campus estan oberts, i passa cada divendres. Jo ja m'hi hauria apuntat allà mateix! Però era més sensat anar a recollir les claus i fer els 4km que em separaven de la meva residència, instal·lar-me i comprar quelcom per menjar.
Així ho he fet! Però no ha sigut tan fàcil! La noia de l'oficina m'ha enviat a aafar un bus diferent del que havia previst agafar jo, que m'ha deixat força lluny de la resi, i el conductor ma dit que hi podia anar caminat, però tenia un accent tant raro que no he entès massa per on havia d'anar. Total, que he donat algunes voltes inutils (tot amb un sobreesforç físic per moure tots els kgs d'equipatge, i les aceres no s'assemblaven en res al terra lliscant de l'aeroport, i ja no tnia més amics orientals ni voluntaris nòrdics per ajudar-me...) i preguntant preguntant he aconseguit arribar dspres d'una patejada important. M'encanta que les iaies parlin anglès i es comuniquin amb els estrangers com si res (al bus hem parlat amb dues i després una m'ha indicat molt amablement quan estava perduda pel carrer), però no es pot dir el mateix dels joves... una noia i un noi que els hi he preguntat per la resi m'han dit que podia caminar amb ells perquè anaven cap allà... que majos!! però no han tingut en compte els 35+8kg que portava a sobre i han fotut la directa. Total, que he acabat caminant 10 metres darrere d'ells i ensopegant amb els sotracs del terra com la cosa més patosa dl món. Al final s'han girat per assenyalar-me l'edifici i s'han pirat. Tranquils! Que casi no porto pes i puc anar fent footing si voleu!! enfi...
Quan he arribat a la resi, estava tot fosc, molt fosc. He preguntat a unes noies on era la recepció/entrada principal/algú que em digués hola i m'indiqués on era la meva habitació. Doncs no, d'això no n'hi havia aquí, i m'han assenyalat un mapa penjat a la paret on deia quines habitacions hi havia a cada edifici. Quan he trobat el meu, ho he arrossegat tot cap allà i he hagut de pujar un pis d'escales, perquè no tenen ascensor, amb tot el corresponent pes... i a dalt me trobat una noia a la cuina que ha fet cara d'espantada quan me li he presentat (i només li he donat la mà, res de petons). Però bé, era una veïna i m'ha ensenyat on era l'habitació. Ni welcome ni res. Danesa. Després l'he interrogat a ella i una amiga seva que ni tan sols s'ha presentat sobre un supermercat proper i sobre internet. M'han dit que internet res fins dilluns o que preguntés al número 2 o el número 5 que se n'encarreguen (es diuen pel número d'habitació??), però no hi eren. Així que m'he resignat i me n'he anat a buscar la botiga, que era on m'ha deixat el bus, o sigui, la mateixa patejada de tornada. :S
Per sort he trobat el súper, perquè tampoc havia entès massa les explicacions, i he pogut comprar coses bàsiques (i prou perquè havia de tornar carregada altre cop). Em moria de set i he comprat aigua. Al sortir he notat que era amb gas... ecs! i he tornat a dins a comprar-ne una sense! la que tenia gas ha nat directe a la brossa... :S he preguntat si hi havia algún cibercafè o lloc per anar a internet, i un altre amable danès ma dit "no, sorry" com a tota resposta. I ha continuat fent la seva feina. Molt expressiu també. En aquest poble sospito que no hi ha res. Estic aïllada del món??
Quan he tornat he desfet totes les maletes i he conegut un altre veí, que es veu que marxa demà. Després a la cuina li he preguntat per internet i ma dit que si no m'ho activaven el número 2 o el número 5, em deixaria el seu ordinador per mirar el que fos. Al·leluia!!!! Era tan difícil que alguna de les noies m'hagués dit això abans???? Sí, el que passa és que aquest és de Polònia, i no danès. I per què ha de marxar demà????
Després he anat a sopar i hi havia el número 5 amb la seva xicota a la cuina, i també el polac. M'he presentat i m'han dit hi. Després han segui parlant de les seves coses ignorant-me fins que li he preguntat per internet al número 5 i m'ha dit que demà al matí s'ho pot mirar. Algo és algo!! Així que he acabat anant a l'habitció del polac a mirar el facebook perquè sinó ja explotava... i ha sigut molt amable. No sé si és per la cara que feia jo, però m'ha explicat que els nòrdics són molt diferents, que no és que no els hi caiguis bé, simplement són així, i al principi no parlen gaire, però no vol dir que no els hi caiguis bé, i que no em posi trista ni res per això. Suposo que ha vist que em sentia ignorada a la cuina... hem sopat junts i ningú ma preguntat ni qui era, ni d'on venia, ni què feia aquí. Estrany si més no, dsprés de passar una bona part del dia amb estudiants de singapur i amb gent que em convida a fer birres, això ha sigut bastant fred des que he arribat aquí.
A sobre pel facebook el de Singapur em diu que allà al campus village hi ha festes a tot arreu i activitats i estudiants internacionals. Per què no vaig enviar la solicitud abans?!?!?!?!?!? (era la meva primera opció d'accommodation). grrrr aquí quan marxi aquest noi només quedaran danesos, tot i que m'ha dit que hi ha habitacions buides i segur que s'ompliran perquè estan totes les residències a rebentar aquí. Espero que siguin de fora d'aquí!!!! :S
Li he preguntat si feien festes o sopars amb la gent d'aquí i m'ha dit que depèn (volguent dir que no...) però que ell tenia molts grups d'amics fora d'aquí i que segur que a l'introduction week faré molts amics. Està clar que aquí només vindré a dormir em sembla... em penso acoplar a casa de qui sigui!! Això sí, per visites no hi ha problema, aquí ningú controla qui entra ni qui surt, així que com si us voleu venir a viure una temporada xD!
Ha sigut un dia molt esgotador i crec qe demà tindré agulletes i tot, així que a fer nones s'ha dit!
Espero que demà les coses millorin, quan tingui internet tot serà menys desesperant, i espero veure una mica la ciutat i sortir d'aquí. I trobar una bici. I que vingui algún sureny o oriental o el que sigui però que somrigui i li agradi parlar. Aix!