petites coses que heu de saber

Bona notx!

Després de 10 dies, he trobat el moment i les forces per escriure una mica, i tinc algunes experiències boniques i algunes noves conclusions sobre la vida en aquest fred país per explicar-vos!

Després dels dos caps de setmana rebent visites, ara em tocava a mi viatjar una mica i veure quelcom que no fós la sireneta, doncs encara que algú pugui pensar que la vaig a veure cada dia (perquè tinc més fotos amb ella que amb d'altra gent), sapigueu que no és així. De fet, el lloc on visc ni tan sols és considerat Copenhagen, sinó un petit poblet anomenat Nærum 16 km al nord, que no té ni ajuntament (tornem als origens), però bé, es considera una zona "pija" per viure i està tot ple de casetes unifamiliars molt boniques amb el seu jardí i el seu porxo i la seva teulada inclinada per la neu. Molt idílic per venir de vacances! Per trobar festa jove no massa, però almenys tenim bus directe al centre de Copenhagen pel mòdic preu de 4 euros per viatge (amb T-10, si compres un bitllet simple pots haver de deixar-li un ronyó al conductor). Tot i això, com a erasmus, la festa no és una cosa que es pugui deixar de banda, així que he pres la decisió de no clicar la T-10 quan torni a altes hores de la matinada (o sigui a partir de la 1) i aixì el viatge em surt realment per 2 eurus anar i 2 tornar. S'han de prendre riscos en aquesta vida!

Després del parèntesi per situar-vos, que no sé si ho havia fet abans, passem als últims esdeveniments. El passat cap de setmana em vaig embarcar en el que seria un viatge de 3 dies per les terres dinamarquesesen en un autobús ple d'estudiants d'intercanvi tant de la DTU com de la resta d'universitats de Copenhagen. Així que tot va començar divendres llevant-me a les 4:30 del matí per poder agafar el bus a les 6:30 des del centre de Copenhagen; bus que va resultar sortir una hora més tard perquè òbviament un dels viatgers s'havia adormit després d'haver tornat de festa a les tantes i va arribar tard... molt erasmus. Així ens vam fer 500 km fins arribar a la punta més nòrdica de Dinamarca, Skagen, on s'ajunten el mar bàltic i el mar del nord. És prou curiós perquè es pot arribar a veure la diferència entre tots dos, ja que les onades venen de direccions oposades i topen allà mateix, i també es diu que els colors són una mica diferents, però jo no ho vaig pas arribar a veure. Aquí una foto del punt concret, si es pot apreciar alguna cosa.

Viatjant en autobús creuant el país vaig poder confirmar el que havia sentit prèviament: és un país pla. Pla, pla, pla. En tot moment pots veure l'horitzó al final del paisatge, només trencat per alguns aerogeneradors que floreixen per arreu del país en qualsevol lloc insospitat (com dins del mar, per exemple). També vaig tenir el plaer de gaudir del típic clima danès, ara que ja no neva, tot el dia ennuvolat i mig-plovent-però-no-del-tot. Res a veure amb l'esplèndid sol que ha estat fent des de dilluns fins avui, quan em passo el dia tancada a B&K llegint línies de matlab... gràcies!

Per la resta de viatge, ja us ho podeu imaginar. Visitar ciutats, passar son i cansament, dormir a l'autobús i sortir de festa. Tot sumat és igual a un dilluns molt dur, però va valer la pena! Vaig conèixer més gent nova i vaig practicar més anglès, tot i que encara vaig tenir un excés d'espanyol, és difícil d'evitar!

Tot i la ressaca del cap de setmana, he fet alguns avanços en el projecte aquesta setmana. He tancat la fase "avorrida" i em disposo a començar la part interessant, que també serà més difícil al mateix temps. Tanmateix espero motivar-me més, perquè això de programar tot el dia comença a fer-se cansat, sobretot si arribes a casa i segueixes mirant l'ordinador perquè no hi ha ningú a la cuina per xerrar... :S Afortunadament tinc les classes de danès per trencar la rutina, i ara una nova activitat: el dinner club.

Punt i a part pel dinner club. No sé si ja ho havia comentat, però uns quants de la cuina vam decidir que podríem cuinar i sopar junts 2 dies a la setmana, que seran dimecres i diumenge per votació popular. Així, cada dia un de nosaltres és el chef i un altre és l'assistant. Ahir va ser la primera edició, que va anar molt bé, i un dels membres ens va cuinar una lassanya de pollastre amb espinacs i salsa de tomàquet amb molt de formatge, recepta de la seva mare segons ell. Esplèndid! A més a més, vaig poder gaudir de 3 o 4 hores de conversa de qualitat en anglès, tant és així, que em vaig adonar que el parlen massa bé, i que en realitat, quan parlen anglès tampoc els entenc. De veritat, com ho fan? El seu vocabulari és infinit, i jo els pillo menys que als americans, i no és culpa de la pronúncia... és que no sé les paraules!! Per més inri, vam jugar a un joc que consistia en fer frases divertides en anglès a partir d'unes cartes amb fragments graciosos... bé... la meitat de les cartes no les entenia, i vinga buscar al diccionari! Si algú em va dir algun cop senyoreta proficiency, si passa per la meva cuina es veurà obligat a retirar les seves paraules. Tot i així, jo contenta de tenir aquest fantàstica oportunitat de socialitzar i aprendre anglès for free (per una cosa que regalen)!!

Per acabar la setmana (per mi divendres ja és com cap de setmana perquè en comptes d'anar a B&K vaig a la uni i tinc una classe molt light), he visitat en Finn Jacobsen, supervisor hippie entrat en anys que us vaig presentar en posts anteriors. La qüestió és que no el tinc gaire informat de les meves evolucions i he decidit explicar-li què faig amb la meva vida, aviam si tenia alguna idea màgica per trobar el meu camí. Hem estat xerrant una estona sobre coses diverses, i m'ha donat algunes orientacions i línies generals, algunes tan bàsiques com: comença a escriure tot el que has fet o al final moriràs. Ho ha dit amb paraules més correctes i que sempre semblen filosòfiques quan surten de la seva boca, però bé, és una conclusió a la que crec que ja havia arribat jo mateixa, només és que l'havia volgut ignorar. Així, ja tinc un nou propòsit, començar a redactar en anglès. I m'ha dit que li vagi enviant el que faig, i així si detecta que tinc problemes amb l'anglès em buscarà una persona que em pugui ajudar, tot i que creu que ho faré bé! :D La mala notícia és que l'home es fa vell, l'últim cop em va dir que tenia mal a la mà i ja no podia escriure a la pissarra. Doncs bé, avui m'ha dit que ara té un problema a la cama i no pot caminar... de manera que es desplaçava pel despatx amb dificultats en la seva cadira d'oficina. Després l'han trucat i ha parlat en danès, i m'ha dit que al cap de mitja hora hauria de marxar perquè el venien a buscar en ambulància... espero que es recuperi aviat! :S

Bé, deixo el post aquí que si recupero tot el que no he explicat en un sol dia us cansareu de llegir! Espero tornar a trobar la inspiració aviat per deleitar-vos amb més històries daneses. Properament n'hauria de fer un sobre B&K, una empresa interessant, on a part d'equipament acústic cuinen dinars deliciosos pels seus empleats i estudiants! :)