He tornat!

Mil anys després, hola de nou!!

Demà farà dues setmanes que vaig arribar a Dinamarca de nou, després d'un esplèndid mes i mig de vacances de sol, calor, família i amics. Un esplèndid mes que va servir per retrobar tothom i calmar l'enyorança que a finals de curs ja s'estava apoderant de mi. I després del break de relax, tornada a la realitat!

Ja no visc a la mateixa residència que el semestre passat, he dit adéu al grup de danesos amb qui compartia cuina, sense fer grans drames, també s'ha de dir. Ja recordareu que la nostra relació era curiosa, i tot i que aprenia de la seva cultura mai vaig acabar-hi de congeniar! Això sí, un d'ells m'ha ajudat a transportar en cotxe la caixa enorme de coses que vaig deixar-hi abans de marxar a Barcelona per aquest semestre, i fins i tot em va fer una abraçada! Si es que en el fons m'aprecien...

El primer que vaig fer en arribar va ser dirigir-me a la meva nova casa: Campus Village. És un tipus d'allotjament que se'n podria dir residència d'estudiants, amb una peculiaritat important: està fet de "containers", és a dir, no són edificis de veritat sinó tipus prefabricat. Us en deixo una foto de la vista des de fora.

Té aspecte de càmping des de fora, però de veritat que per dins pots arribar a pensar que es tracta d'una habitació normal. Al meu container hi vivim 10, i compartim la cuina, un lavabo i una dutxa. De moment no hem tingut problemes de cues i overbooking, espero que seguim tenint sort! Tenim varietat per triar: un coreà, un xinès, una turca, un romanès, dos grecs i tres espanyols, i una habitació buida! Som una plaga com podeu veure, això està invadit de grecs i espanyols, per què serà?

Al dia següent d'arribar, i sense tenir temps de respirar, va començar la introduction week. Ja vaig participar-hi l'any passat com a erasmus i aquest semestre he repetit com a master student. El funcionament ha sigut el mateix, ens han repartit en grups i ens han fet xerrades i activitats per conèixer el campus, i evidentment moltes festes i molta cervesa gratis per fer-nos socialitzar. Danish style! En ser la segona introduction week, ja no m'ha sorprès tant tot el merder que s'organitza per donar la benvinguda al estudiants internacionals, és increïble com s'ho curren perquè aprenguem com funcionen les coses i coneguem gent, això a Barcelona no passa!! Aquesta va ser més impressionant que l'anterior a que vaig assistir perquè al setembre hi ha molts més estudiants que arriben, sobretot de master. En total érem 700 estudiants internacionals a la introduction week! Impressionant. Aquí una foto del meu grup al palau de la reina.

El meu grup és molt maco, i gairebé tots han vingut a estudiar un màster, així que estaran 2 anyets per aquí! Aquesta tarda hem organitzat una barbacoa per retrobar-nos, espero que seguim quedant perquè són molt bona gent!

Després d'aquesta setmana tant intensa, vaig tenir temps al cap de setmana per visitar ikea, quedar amb l'Helena i veure el seu piset i per recuperar totes les meves pertinences que jeien a l'espera al soterrani de la meva antiga residència. Així l'habitació ja tenia un altre aspecte! Però la setmana de no parar, i la baixada de temperatures que suposa aterrar en un país nòrdic em van passar factura, i ja em teniu amb mal de coll. No era la millor perspectiva per la setmana que m'esperava: començar les classes del màster i fer la presentació del projecte que vaig estar fent el semestre passat. Vaig decidir esperar que se'm passés a base d'ibuprofenos i flumils, però la cosa no millorava... i jo anant a classe mig grogui i mirant d'acabar el power point de la presentació, era bastant agònic! Finalment vaig decidir anar al metge el dimarts i em va confirmar que tenia unes plaques de pus exemplars i em va donar antibiòtic per 10 dies. Molt bon començament... Afortunadament el dijous la cosa havia millorat una mica i em vaig veure capacitada per parlar i fer la presentació, que finalment va anar molt bé! Em van posar molt bona nota, però el patiment de no saber si en seria capaç durant tota la setmana no me'l treu ningú!

Divendres tenia una entrevista amb una petita empresa d'acústica on vaig enviar el currículum el semestre passat per mirar de trobar una feina que pugui compaginar amb els estudis, a falta de beca. L'empresa està molt lligada a la DTU, i la sorpresa va ser que l'home amb qui havia contactat per l'entrevista es va presentar a la meva presentació del projecte del dijous per coneixe'm! Afortunadament va anar molt bé i es va emportar una bona impressió de mi, així que divendres a l'entrevista ja estava força convençut que jo podia ser la persona que l'interessi per la feina! Estic molt emocionada, és una feina que fa molt bona pinta i a més a més està situada dins del campus, per tant seria fantàstic en tots els sentits. Ara estic a l'espera que em diguin alguna cosa perquè ho estan gestionant amb recursos humans per veure quantes hores podria fer i aquests temes logístics. Espero que no hi posin entrebancs i finalment m'agafin...

Per no perdre el ritme, divendres hi va haver una gran festa de final d'estiu (irònic, jo anava amb jaqueta d'hivern) i tot i estar-me recuperant del coll, s'havia de celebrar l'èxit de la presentació i la perspectiva de feina, i cap allà de cap! Vaig anar-hi amb uns quants container-mates i després em vaig trobar gent de la introduction week, gent de l'any passat, companys de classe... va ser una bona nit! També estava plè de danesos hiper-borratxos com normalment, però ja s'està convertint en quelcom normal, arriba un moment a Dinamarca en què ja no et sorprèn res!

Ahir temps per intentar posar-me al dia de les assignatures ja que entre estar malalta i tenir la presentació m'he saltat un parell de classes i ja vaig perduda... no es pot dir que tingués gaire èxit intentar posar-se al dia amb ressaca, i ho vaig deixar estar, aquesta setmana faré intensiu de biblioteca. A la nit hora de celebrar les fires a Copenhagen amb l'Helena! La comunitat sadurninenca va fer tot el que va poder per equiparar-se a la festa :)

Encara no he tirat cap foto des que estic aquí, quin desastre! Espero que les coses aniran agafant un ritme més normal a partir d'ara i miraré de començar a fer reportatge fotogràfic.

Miraré d'actualitzar més sovint i explicar-vos més detallets de com són les coses aquí.

Fins aviat!

Em quedo

La decisió està presa: em quedo a estudiar el màster a la DTU. No hi ha marxa enrere.

Sembla que aquest blog s'haurà d'allargar, malgrat com n'estan d'espaiades les actualitzacions, per dos anys més. Els punts suspensius del títol anunciaven quelcom inesperat, i per fi sabem com s'acaba la frase! Jo venia per fer un projecte... i m'hi vaig acabar quedant!!

Es tracta del màster d'enginyeria acústica, que dura dos anys. Començaré el proper Setembre, hauré de recordar què és anar a classe i fer exàmens (que aquí els agrada fer-los orals), i a més fer-ho en anglès! També hauré de recordar què és estudiar i treballar alhora, si tot va bé i aconsegueixo trobar quelcom que m'ajudi a sobreviure una mica en aquest car país! He de reconèixer que aquest semestre he viscut molt bé...

Per si us feu la pregunta: et quedes pel país, per la gent, o per la uni? Em quedo per la uni. El màster està molt ben estructurat i permet triar moltes assignatures, i fer el camí que més t'agradi. Els professors són dels millors, i no cal parlar de les infraestructures! Amazing. Tampoc vull dir que el país no m'agradi, ara que és primavera (tot i que fa rasquilla encara) està tot preciós i les hores de sol no s'acaben mai, i això apuja els ànims! Però sé que l'hivern serà dur, hi haurà llargues hores de nit i poc sol, però... què millor per estudiar molt??

Pel que fa a la gent, n'he conegut de fantàstica aquest semestre aquí. Últimament, però, els sopars de comiat abunden més del que es voldria, i gairebé tothom ja torna cap a casa perquè les classes ja s'han acabat. És molt trist!! Sé que l'any que ve tornaré, però tots els amics que he fet aquí no hi seran... tot serà nou un altre cop!

Tot i això, crec que algun amic danès he fet, i estaran aquí quan torni! Tot i la dificultat per acostar-s'hi, crec que m'estic fent amiga d'alguns dels de la cuina :) aquest cap de setmana una de les noies, la Marie, m'ha portat de bars per Copenhagen i ha estat molt interessant sortir per on surten els danesos enlloc dels llocs on van tots els erasmus! Ja estic més integrada!!

Bé, ara queda aprofitar les últimes setmanes com es pugui mentre intento acabar d'escriure la tesi a temps. Hauria d'estar pel 29 de juny i em queden piles de pàgines de feina... però tinc motivació! Del 30 de juny al 8 de juliol me'n vaig al Roskilde festival, el festival de música més important de Dinamarca, on veuré tocar el Boss si tot va bé.

No us puc deixar amb cap foto, que aquest cap de setmana acullo visita dels meus pares i la meva mare és l'encarregada de la càmera. Espero que en breus en pugui penjar alguna de decent!

Després d'aquestes notícies fresques, us deixo per avui!

Bona nit, tot i que en aquest punt de l'any, aquí no s'acaba mai de fer fosc!

Una mica més danesa!

Nens en màniga curta per primer cop des de... Setembre?

Bona nit a la vila del pingüí! Són les 22:46 i només fa cosa d'un quart d'hora que s'ha fet de nit. Fa una horeta em trobava fent una passejada pel bosc a plena llum del dia, gaudint del paisatge i de la bona temperatura, del plaer de passejar a la posta de sol amb només una samarreta i un jerseiet prim, tot un luxe que cal gaudir a cada minut ja que diuen que per aquí això no és gens normal, i segurament no trigarà a canviar.

El més sorprenent de tot, no és pas l'hora en què es pon el sol, sinó l'hora que surt. Et pots despertar sobresaltat a mitja nit pensant que t'has adormit perquè entra una llum a l'habitació que sembla Lloret, però... mires el despertador, i són les 5 del matí! Voilà! Queden més de dues hores de son! Bé, això no és que pugui passar, és que em passa cada dia. O ideo algun nou sistema per tapar la finestra, o implanto directament el tradicional sistema de les persianes als països nòrdics, contra la seva voluntat.

Bosquet tornant cap a casa

Però no em vull queixar, m'agrada el sol i odio tant la pluja que en el fons m'està bé veure'l tantes hores. Últimament no puc deixar de sortir al carrer, qualsevol excusa és bona per agafar la bici i donar una bona volta per algun indret desconegut fins ara, i que adquireix un encant especial sota aquesta lluentor. M'agrada que sigui tot verd, i com llueixen les fulles i les flors sota el sol. I m'agrada el mar, m'agrada veure el mar, i aquí tinc la sort de tenir-lo a 10 minuts de casa. No puc deixar de penjar alguna foto de les que vaig tirar aquest diumenge, el primer dia de sol i calor (dissabte anava en jaqueta d'hivern, i diumenge en tirants, wtf?) en el que em vaig sentir obligada a acostar-me a la platja i gaudir de l'ambient estiuenc que s'hi respirava.

Bici, motxilla i sonòmetre!

Però perquè no us penseu que estic aquí de campo i playa prenent el solet tot el dia, us deixo una foto dels meus companys de viatge. Sí, vaig acabar a la platja, però passant primer per algunes agradables vies de tren i autopistes per gravar mostres de soroll de trànsit pel meu projecte. Tot molt relaxant també! Almenys sembla que n'obtinc bons resultats i el projecte va pel bon camí. Ahir vaig fer una petita presentació sobre el projecte amb alguns professors, phds i estudiants del master a la DTU. Estava bastant nerviosa perquè només coneixia el meu supervisor dels assistents (sí, el que vaig penjar una foto a una de les primeres entrades, el hippie gurú de l'acústica) i no sabia quina mena de preguntes em farien o si ho trobarien tot molt trivial, però van semblar interessats i em van fer algunes preguntes amb contingut que demostraven que m'havien escoltat, i el supervisor estava content de com va sortir! Això sempre apuja els ànims, i ara a no perdre el ritme.

És increïble com m'enrollo per explicar només un dia, potser sí que hauria d'actualitzar més sovint! Em deixo tantes coses per dir-vos! 

Ah per acabar, l'explicació del títol de l'entrada: he aprovat l'examen de danès! Això vol dir que tinc el nivell 1, que pràcticament és res, però jo contenta! Bona nit!

Primavera!

Per fi, avui hem aprofitat un dia primaveral com cal per agafar les bicicletes i voltar Copenhagen! Dic un dia com cal perquè feia un bon sol i no plovia, però la màxima era de 15º, de manera que fins i tot he anat en tirants una estona però la major part de temps encara duia la jaqueta d'hivern... així és Escandinàvia!
Com ja sabeu, visc un pèl lluny de la ciutat, de manera que tenia moltes ganes d'anar-hi (de dia) i veure com ha canviat respecte a l'hivern. Suposo que recordareu alguna foto que vaig penjar ara fa uns mesos, o sigui que també podeu veure la diferència vosaltres mateixos!
Primer hem visitat Rosensborg Slot, un palau que està en plè centre però que per alguna raó desconeguda encara no havia vist. Hem preferit gaudir dels jardins i del sol en comptes de veure'l per dins, el dia s'ho mereixia!
Per no variar, als jardins hi hem trobat una estàtua de Hans Christien Andersen, probablement el danès més famós de la història.

Després ens hem dirigit al jardí botànic de la ciutat, on hem gaudit d'una nova passejada a l'aire lliure observant plantes de tota mena i, sobretot, les flors que s'obren arreu en aquesta època de l'any. Però sens dubte el punt clau ha sigut quan hem decidit fer ús dels diners estalviats de l'entrada del castell per fer el primer gelat de l'any!!!! Ja que tots els danesos anaven pel carrer menjant-ne, hem acabat caient en la temptació, i tot i que fos amb la jaqueta posada hem sentit la sensació d'estiu una mica més a prop. Tot és posar-se a imaginar...

Per rematar el dia, hem anat a passejar pel que crèiem que era un canal, però ara que ho he mirat al google maps, he descobert que són un conjunt de llacs artificials! Perquè no desemboquen al mar, ni en cap altre canal: tenen un principi i un final, com podeu observar aquí: http://g.co/maps/wxnrc. Søerne vol dir "els llacs", en danès. És molt típic pels joves danesos passar la tarda asseguts al pont de Dronning Louise, on comença el carrer Norrebrogade, prenent el solet amb una cerveseta a la mà. Aquesta és una vista del pont des de lluny, i els cignes que ocupen el llac.

Recórrer els carrers en bicicleta és una experiència diferent que m'agrada molt. La setmana passada ho vaig experimentar a Àmsterdam on vam llogar un parell de bicis per fer turisme, i em va agradar tant, que aquest cap de setmana no he pogut esperar a fer-ho aquí! És cert que el camí cap a la uni és ben bonic, doncs travessa un bosc esplèndid i un riu abans d'arribar a la civilització, però no té res a veure amb moure's pels carrers plens d'altres bicicletaires i sentir el bullici de la ciutat al teu voltant, a tocar. Definitivament ho faré més sovint!

Sopar de Nadal en plè mes de maig

Sí, ja sé que el títol impacta, però no us penseu que els danesos arriben a aquest extrem nadalenc normalment. Si bé és cert que tenen una especial devoció pel Nadal, la qual no he tingut ocasió de patir gaire en la meva estada, és cert que és un fet del tot incongruent, perquè ells mateixos es declaren com un país molt poc religiós. Sigui com sigui, tot i que el llarg període de sopars de Nadal que els permet reunir-se amb tots i cadascun dels seus amics i parents ha acabat fa temps, avui pel dinner club el Nicholas ha cuinat el típic àpat nadalenc danès.

El Nicholas és un dels veïns amb els que comparteixo cuina, classificat en el grup dels iogurins per ser nascut després dels 90, com aproximadament la meitat dels components. No obstant, és un xicot prou viscut, doncs em va explicar que ja durant la secundària se'n va anar d'intercanvi a Tailàndia (lo típic que fem tots) per un any, i després d'acabar el batxillerat va prendre's un any per fer el servei militar i treballar. El servei militar és opcional aquí, però els paguen bé i pel que em va dir és com estar de campaments, així que s'entén l'elecció. És molt típic aquí no començar la universitat tant bon punt acabes el batxillerat, el normal és prendre's un temps per treballar i començar quan hagis decidit què vols fer realment. Com que els paguen per estudiar (uns 700 euros al mes) és normal que no tinguin pressa per començar i acabar la carrera quan abans millor i així tenir ingressos, perquè amb això i alguna feineta extra ja viuen prou bé la vida d'estudiant.

L'àpat, doncs, ha consistit en un llom de porc al forn amb verdures també al forn, acompanyat de col vermella i salsa marró (traducció literal). Aquí teniu una foto de la pinta que fa:

Les verdures eren remolatxa, pastanaga i un tercer component blanc que, tot i la traducció del google danès-català, no he aconseguit entendre. Crec que simplement no existeix per nosaltres. De totes maneres, totes eren arrels, motiu pel qual en realitat en danès les anomenen "fruites d'arrel", aproximadament. Per altra banda, la salsa marró, està feta de mantega, farina, aigua i l'oli que deixa anar el porc mentre es cou al forn, que es recull amb una safata que es col·loca a sota. No sé si us imagineu la pinta que fa aquesta barreja, però de marró en té poc, i així ho he apuntat mentre l'elaboraven. El "secret" és que s'afegeix colorant marró (kulør) a la salsa perquè sigui realment marró... Humor danès? No ho sé, com a explicació, suposen que en temps passats en comptes de porc es cuinava algun altre animal que realment produïa una salsa d'aquest color... qui sap!

Tampoc vull fer mofa de les tradicions daneses, doncs més tard he intentat explicar la tradició del tortell de reis en què hi ha un rei i una fava amagada; lògicament, m'han preguntat per què una fava, i jo no en tenia ni idea... així que tampoc estem per criticar les seves tradicions insensates!

Després d'aquest fantàstic apunt sobre aquest petit país, com si el temps no hagués passat, us faré un resum molt resumit del que he fet des de l'últim post des de Berlín: tornar de Berlín, treballar, sortir una mica, anar a Estocolm en autobús, assistir al Seabattle (creuer Estocolm-Talinn plè d'estudiants erasmus de tot escandinàvia), tornar d'Estocolm en bus, treballar força, sortir una mica, agafar un vol a Amsterdam per celebrar l'aniversari del Quim com cal, tornar, i seguir teballant! Ah sí, i mentrestant, intentar decidir la gran qüestió in-decidible: em quedo 2 anys a estudiar el màster d'acústica de la DTU o torno a Barcelona per 1 any a fer el màster de tecnologies del so i de la música de la Pompeu? Ja m'ajudareu perquè no en tinc ni idea...

A gaudir de la primavera!!

Desde Berlín

Bon dia a tots i totes!

Quants dies sense actualitzar! Aprofito per fer-ho avui, des de ple centre de Berlin, mentre a fora fa un dia de pluja i el Quim està treballant. M'he quedat al piset descansant per estar a tope per visitar aquesta tarda! Bé, la idea era treballar, però aquí em teniu...

Fa dies que volia actualitzar, per explicar-vos un event curiós que va tenir lloc el dia 20 de març, dia de l'equinocci. Pel que sembla, al meu bloc de la residència (el bloc està format per dos pisos, cadascun amb una cuina que comparteixen 12 persones) és una tradició des de fa molts anys celebrar aquesta data en concret. Per fer-ho, la tradició dicta que aquest dia assenyalat cal llevar-se quan surt el sol i esmorzar a fora el carrer en comunitat. A més a més, no es tracta d'un esmorzar qualsevol, sinó que cal menjar panets i "cinnamon rolls" (o cargols de canyella) que hauran fet prèviament els nous inquilins de cada cuina. A la meva cuina ens tocava fer els cinnamon rolls, així que juntament amb la Marie i el Nicolas, que són nous d'aquest semestre com jo, ens vam posar a cuinar-los dilluns a la tarda. Van quedar amb prou bona pinta! Dimarts, dia 20, em vaig despertar a les 6 del matí amb una agradable música de Rammstein sonant a tot volum a la cuina, juntament amb els cops a la porta del meu veí heavy que es va prendre la molèstia de despertar-nos a tots. Després, una altra agradable sorpresa, estava plovent! Tot i això, una tradició és una tradició, i armats amb bosses de plàstic per seure-hi a sobre, ens vam dirigir a baix per esmorzar sota la pluja! Aquesta és la pinta que feia la morning-party:

A més a més, és típic beure uns xupitos d'un alcohol d'herbes, que per decomptat no agraden a ningú, però s'han de beure perquè és tradició. El heavy se'ls fotia com l'aigua, evidentment, però jo a aquelles hores del matí en vaig tenir prou amb una degustació fugaç. Per rematar la festa, la tradició també diu que cal llençar panets o cinnamon rolls als altres residents que es lleven d'hora per anar a la uni, així que cap a les 7, quan va començar a passar gent, van començar a tirar pans a fer punteria. Bastant divertit. Sort que la gent s'ho va prendre bé, perquè realment que et tirin menjar a les 7 del matí no deu fer ni punyetera gràcia. Així és com va quedar el pàrking després de la intervenció:

Després d'aquest fet tradicional, en ve un altre. Aquesta vegada a la uni, i malhauradament no portava la càmera en aquell moment. Cada any es fa un sopar de gala a la DTU, amb professors i alumnes i algunes personalitats, fins i tot ve algú de la família real, els rumors diuen que a vegades és la reina! Doncs bé, aconseguir una entrada pel sopar no és fàcil, ja que són limitades i s'acaben molt aviat. Per això, els alumnes es dediquen a fer cua tota la nit abans de que comenci la venda! Així, dimecres passat no era estrany caminar pel passadís de l'edifici principal de la universitat (on hi ha la biblioteca, la secretaria, la llibreria...) i que estigués plè a banda i banda d'estudiants amb un bon parapetu montat. Qui menys, tenia una taula, unes cadires i algun matalàs inflable, però els grups més ben preparats venien equipats amb ordinadors, teles, pantalles planes (per jugar) i fins i tot projectors!! Tendes de campanya fins i tot. Molt impressionant, dimecres a la nit l'ambient era totalment festiu, la cervesa i els jocs corrien per tot arreu, i els estudiants estaven disposats a convertir la llarga nit de cua en una festa com déu mana! No em vaig pas quedar fins al final, només una estona per viure l'ambient, però va ser realment curiós!

Per la resta, segueixo treballant amb el projecte i mirant d'avançar, que no és fàcil. Cada dia els danesos de la resi em parlen una mica més en anglès, i m'hi vaig sentint més a gust! Mentrestant, intento decidir què faré amb el meu futur, diguem-ne aquest estiu, diguem-ne l'any que ve, ara que m'han dit que m'accepten al màster de la DTU... em quedo o no em quedo? Aquesta és la qüestió!

Bé, no em puc allargar més perquè Berlin m'espera perquè la visiti a fons :) en breus explicaré com ha anat tot per aquí!! Per acabar us deixo una foto de la meva tassa de Brüel, que cada dia em proporciona els cafès que em permeten fer el projecte.

petites coses que heu de saber

Bona notx!

Després de 10 dies, he trobat el moment i les forces per escriure una mica, i tinc algunes experiències boniques i algunes noves conclusions sobre la vida en aquest fred país per explicar-vos!

Després dels dos caps de setmana rebent visites, ara em tocava a mi viatjar una mica i veure quelcom que no fós la sireneta, doncs encara que algú pugui pensar que la vaig a veure cada dia (perquè tinc més fotos amb ella que amb d'altra gent), sapigueu que no és així. De fet, el lloc on visc ni tan sols és considerat Copenhagen, sinó un petit poblet anomenat Nærum 16 km al nord, que no té ni ajuntament (tornem als origens), però bé, es considera una zona "pija" per viure i està tot ple de casetes unifamiliars molt boniques amb el seu jardí i el seu porxo i la seva teulada inclinada per la neu. Molt idílic per venir de vacances! Per trobar festa jove no massa, però almenys tenim bus directe al centre de Copenhagen pel mòdic preu de 4 euros per viatge (amb T-10, si compres un bitllet simple pots haver de deixar-li un ronyó al conductor). Tot i això, com a erasmus, la festa no és una cosa que es pugui deixar de banda, així que he pres la decisió de no clicar la T-10 quan torni a altes hores de la matinada (o sigui a partir de la 1) i aixì el viatge em surt realment per 2 eurus anar i 2 tornar. S'han de prendre riscos en aquesta vida!

Després del parèntesi per situar-vos, que no sé si ho havia fet abans, passem als últims esdeveniments. El passat cap de setmana em vaig embarcar en el que seria un viatge de 3 dies per les terres dinamarquesesen en un autobús ple d'estudiants d'intercanvi tant de la DTU com de la resta d'universitats de Copenhagen. Així que tot va començar divendres llevant-me a les 4:30 del matí per poder agafar el bus a les 6:30 des del centre de Copenhagen; bus que va resultar sortir una hora més tard perquè òbviament un dels viatgers s'havia adormit després d'haver tornat de festa a les tantes i va arribar tard... molt erasmus. Així ens vam fer 500 km fins arribar a la punta més nòrdica de Dinamarca, Skagen, on s'ajunten el mar bàltic i el mar del nord. És prou curiós perquè es pot arribar a veure la diferència entre tots dos, ja que les onades venen de direccions oposades i topen allà mateix, i també es diu que els colors són una mica diferents, però jo no ho vaig pas arribar a veure. Aquí una foto del punt concret, si es pot apreciar alguna cosa.

Viatjant en autobús creuant el país vaig poder confirmar el que havia sentit prèviament: és un país pla. Pla, pla, pla. En tot moment pots veure l'horitzó al final del paisatge, només trencat per alguns aerogeneradors que floreixen per arreu del país en qualsevol lloc insospitat (com dins del mar, per exemple). També vaig tenir el plaer de gaudir del típic clima danès, ara que ja no neva, tot el dia ennuvolat i mig-plovent-però-no-del-tot. Res a veure amb l'esplèndid sol que ha estat fent des de dilluns fins avui, quan em passo el dia tancada a B&K llegint línies de matlab... gràcies!

Per la resta de viatge, ja us ho podeu imaginar. Visitar ciutats, passar son i cansament, dormir a l'autobús i sortir de festa. Tot sumat és igual a un dilluns molt dur, però va valer la pena! Vaig conèixer més gent nova i vaig practicar més anglès, tot i que encara vaig tenir un excés d'espanyol, és difícil d'evitar!

Tot i la ressaca del cap de setmana, he fet alguns avanços en el projecte aquesta setmana. He tancat la fase "avorrida" i em disposo a començar la part interessant, que també serà més difícil al mateix temps. Tanmateix espero motivar-me més, perquè això de programar tot el dia comença a fer-se cansat, sobretot si arribes a casa i segueixes mirant l'ordinador perquè no hi ha ningú a la cuina per xerrar... :S Afortunadament tinc les classes de danès per trencar la rutina, i ara una nova activitat: el dinner club.

Punt i a part pel dinner club. No sé si ja ho havia comentat, però uns quants de la cuina vam decidir que podríem cuinar i sopar junts 2 dies a la setmana, que seran dimecres i diumenge per votació popular. Així, cada dia un de nosaltres és el chef i un altre és l'assistant. Ahir va ser la primera edició, que va anar molt bé, i un dels membres ens va cuinar una lassanya de pollastre amb espinacs i salsa de tomàquet amb molt de formatge, recepta de la seva mare segons ell. Esplèndid! A més a més, vaig poder gaudir de 3 o 4 hores de conversa de qualitat en anglès, tant és així, que em vaig adonar que el parlen massa bé, i que en realitat, quan parlen anglès tampoc els entenc. De veritat, com ho fan? El seu vocabulari és infinit, i jo els pillo menys que als americans, i no és culpa de la pronúncia... és que no sé les paraules!! Per més inri, vam jugar a un joc que consistia en fer frases divertides en anglès a partir d'unes cartes amb fragments graciosos... bé... la meitat de les cartes no les entenia, i vinga buscar al diccionari! Si algú em va dir algun cop senyoreta proficiency, si passa per la meva cuina es veurà obligat a retirar les seves paraules. Tot i així, jo contenta de tenir aquest fantàstica oportunitat de socialitzar i aprendre anglès for free (per una cosa que regalen)!!

Per acabar la setmana (per mi divendres ja és com cap de setmana perquè en comptes d'anar a B&K vaig a la uni i tinc una classe molt light), he visitat en Finn Jacobsen, supervisor hippie entrat en anys que us vaig presentar en posts anteriors. La qüestió és que no el tinc gaire informat de les meves evolucions i he decidit explicar-li què faig amb la meva vida, aviam si tenia alguna idea màgica per trobar el meu camí. Hem estat xerrant una estona sobre coses diverses, i m'ha donat algunes orientacions i línies generals, algunes tan bàsiques com: comença a escriure tot el que has fet o al final moriràs. Ho ha dit amb paraules més correctes i que sempre semblen filosòfiques quan surten de la seva boca, però bé, és una conclusió a la que crec que ja havia arribat jo mateixa, només és que l'havia volgut ignorar. Així, ja tinc un nou propòsit, començar a redactar en anglès. I m'ha dit que li vagi enviant el que faig, i així si detecta que tinc problemes amb l'anglès em buscarà una persona que em pugui ajudar, tot i que creu que ho faré bé! :D La mala notícia és que l'home es fa vell, l'últim cop em va dir que tenia mal a la mà i ja no podia escriure a la pissarra. Doncs bé, avui m'ha dit que ara té un problema a la cama i no pot caminar... de manera que es desplaçava pel despatx amb dificultats en la seva cadira d'oficina. Després l'han trucat i ha parlat en danès, i m'ha dit que al cap de mitja hora hauria de marxar perquè el venien a buscar en ambulància... espero que es recuperi aviat! :S

Bé, deixo el post aquí que si recupero tot el que no he explicat en un sol dia us cansareu de llegir! Espero tornar a trobar la inspiració aviat per deleitar-vos amb més històries daneses. Properament n'hauria de fer un sobre B&K, una empresa interessant, on a part d'equipament acústic cuinen dinars deliciosos pels seus empleats i estudiants! :)